徒然草 - 89 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text.- - - -89- - - -

「奧山に、猫また〔老猫の尾がふたまたに分れたもの、怪異をなし獰猛になると一般に信ぜられた〕と云ふものありて、人を食ふなる。」と人のいひけるに、「山ならねども、これらにも、猫の經あがりて、猫またになりて、人とる事はあなるものを。」といふものありけるを、なに阿彌陀佛とかや連歌しける法師の、行願寺〔革堂（開山行圓）だと云ふ説〕の邊にありけるが聞きて、「一人ありかむ身は心すべきことにこそ。」と思ひける頃しも、ある所にて、夜ふくるまで連歌して、たゞ一人かへりけるに、小川（をがは）の端にて、音に聞きし猫またあやまたず〔案の通り〕足もとへふと寄り來て、やがて掻きつくまゝに、頚のほどを食はむとす。肝心もうせて、防がむとするに力もなく、足も立たず、小川へころび入りて、「助けよや、猫また、よやよや。」と叫べば、家々より松〔松明〕どもともして、走り寄りて見れば、このわたりに見知れる僧なり。こはいかにとて、川の中より抱き起したれば、連歌の賭物〔連歌の懸賞でとつた賞品〕とりて、扇小箱など懷に持ちたりけるも、水に入りぬ。希有にして〔めづらしく、やつと〕助かりたるさまにて、這ふ＼／家に入りにけり。飼ひける犬の、暗けれど主を知りて、飛びつきたりけるとぞ。 Algú digué : - Hi ha una bèstia dita Nekomata (156) a la muntanya i es menja la gent. I un altre digué : - No només a la muntanya, ací també hi ha gats que han esdevingut Nekomates amb els temps i han llevat la vida a gent. Un bonze de nom Amidabutsu (157), un poeta de versos lligats que vivia a prop del temple de Gyôgen (158), sentí d’aquesta història i pensà que des d’ara hauria d’ésser prudent quan anés sol. Una nit que tornava a casa després d’estar en un lloc fent versos lligats arribà a la vora dùn rierol i, de sobte, un Nekomata, com aquell que li havien descrit, li saltà als peus i tot d’una se li abraonà sobre per a mossegar-li el coll. Paralitzat de terror el bonze no tingué ni esma per a defensar-se. Li flaquejaren les cames i caigué al rierol tot cridant : - Ajut! Un Nekomata, un Nekomata! La gent sortí corrent de les cases amb torxes enceses i veieren que era al bonze que tots coneixien. - Què us ha passat? Li preguntaren mentre l’aixecaven del rierol. Veieren que tenia unes capsetes i un ventall que havia guanyat amb els versos lligats aquella nit serrats contra el pit, tot mullat. Convençut que era sa i estalvi s’esmunyí arrossegant-se cap a casa. Diuen que el gos que tenia el reconegué en la foscor i se li havia abraonat a sobre! - - - - - - - - - 156 – (155 – 01) Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241), també conegut com a Fujiwara no Sadaie. En la seva obra Meigetsuki (明月記) s’esmenta el Nekomata (猫跨). 157 – (155 – 05) Amidabutsu (阿彌陀佛). Els religiosos de la secta Jôdô (浄土宗) empraven sovint aquesta jaculatòria budista per a la salvació de les ànimes com a nom propi. 158 – (155 – 06) Temple fundat per Gyôen (行円, 799-852) l’any 1004. o0o

徒然草 - 88 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.. - - - -88- - - -

あるもの小野道風〔能書家、醍醐、朱雀、村上三帝に歴仕した〕の書ける和漢朗詠集〔藤原公任の編著、和漢詩人の妙句及び名歌を輯め、朗詠の材料としたもの〕とて持ちたりけるを、ある人、「御相傳浮けることには侍らじなれども、四條大納言〔公任の事〕撰ばれたるものを、道風書かむこと、時代や違ひはべらむ、覺束なくこそ。」といひければ、「さ候へばこそ、世に有り難きものには侍りけれ。」とていよ＼／秘藏しけり。 - - - Una persona tenia una còpia del Wakan Rôeishû (154) i deia que era de la mà d’Ono no Tôfû (155). Algú altre digué : - Tot i que aquesta és la tradició oral des d’antic, no té cap fonament. No és un anacronisme que Tôfû en fes una còpia d’una obra que fou recollida per Shijô Dainagon (156) nascut després de la mort de Tôfû? Açò no és fiable. Emperò, ell contestà : - És cert, i açò el fa únic al món, no? I encara l’atresorà més. - - - - - - - - - 154 – (153 – 02) Wakan Rôeishû (和漢朗詠集), una col·lecció de poemes xinesos i japonesos, aplegada per Fujiwara no Kintô (藤原公任, 966-1041). 155 – (153 – 01) Ono no Tôfû, també conegut com a Ono no Michikaze ((小野の道風, 894-966). Va ser un famós cal·lígraf. Conjuntament amb Fujiwara no Sari (藤原 佐理, 944 – 998) i Fujiwara no Kôzei (藤原行成, 972-1027) són els tres grans cal·lígrafs del Japó i que van establir les bases per a aquest art. - - - o0o

徒然草 - 87 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -87- - - - .

下部に酒のまする事は心すべき事なり。宇治に住みける男（をのこ）、京に具覺坊とてなまめきたる遁世の僧を、小舅なりければ、常に申し睦びけり。ある時迎へに馬を遣したりければ、「遥かなる程なり、口つきの男（をのこ）に、まづ一度せさせよ。」と酒を出したれば、さしうけさしうけよゝと飮みぬ。太刀うち佩きてかひ＼〃／しげなれば、頼もしく覺えて、召し具して行くほどに、木幡〔山城宇治郡〕の程にて、奈良法師の、兵士（ひゃうし）あまた具して逢ひたるに、この男立ち對（むか）ひて、「日暮れにたる山中に、怪しきぞ。とまり候へ。」といひて、太刀をひき拔きければ、人も皆太刀ぬき矢矧げなどしけるを、具覺坊手をすりて、「現心（うつしごゝろ）〔正氣〕なく醉ひたるものに候ふ。枉げて許し給はらむ。」といひければ、おの＼／嘲りて過ぎぬ。この男具覺坊にあひて、「御坊は口惜しき事し給ひつるものかな。おのれ醉ひたること侍らず。高名つかまつらむとするを、拔ける太刀空しくなし給ひつること。」と怒りて、ひたぎりに斬り落しつ。さて、「山賊（やまだち）あり。」とのゝしりければ、里人おこりて出であへば、「われこそ山賊よ。」といひて走りかゝりつゝ斬り廻りけるを、あまたして手負はせ、うち伏せてしばりけり。馬は血つきて宇治大路の家に走り入りたり。あさましくて、男ども數多走らかしたれば、具覺坊は梔原（くちなしばら）〔普通名詞ではなささうであるが現今では不明〕にによび伏し〔うめき伏し〕たるを、求め出でて、舁（か）きもて來つ。からき命生きたれど、腰きり損ぜられて、かたはになりにけり。 - - - S’ha d’anar amb compte en donar begudes als servents. - - - Un home que vivia a Uji tenia un cunyat dit Gugakubô, un monjo eremita molt instruït , amb qui havia una gran amistat. Un jorn en què li havia enviat un cavall per a recollir-lo, Gugakubô digué : - El camí és llarg. Doneu de beure a qui porta el cavall abans de sortir. Li serviren vi i l’home no en parà de beure. Quan acabà es cenyí una espasa amb gallardia i Gugakubô se sentí molt segur de viatjar amb ell. Prop de Kobata es trobaren uns monjos de Nara escortats per una munió de soldats. El servent s’hi enfrontà. - Açò és sospitós, ací, al mig de la muntanya, tot fosc... Atureu-vos! Brandà l’espasa i els altres brandaren llurs i muntaren els arcs. Gugakubô ajuntà les mans i fregà els palmells tot suplicant : - Està begut i no sap què fa. Perdoneu-lo, tot i que no s’ho mereixi! Tots escarniren el servent i continuaren camí. El servent s’encarà a Gugakubô. - Açò que heu dit és ofensiu! Jo no estic borratxo. He tret l’espasa per a fer-me un nom i vós ho heu espatllat! I tot enrabiat li donà un cop d’espasa i el féu caure del cavall. Gugakubô es posà a cridar. - Bandits! Ajut! La gent del poble hi acorregué. - Jo sóc el bandit! Cridà el servent i els perseguí arreu donant cops d’espasa. Tothom s’hi abraonà, l’abateren i el lligaren. El cavall, ensangonat, galopà cap a la casa de son amo al camí ral d’Uji. Hom fou sorprès i s’apressaren per a esbrinar què havia passat. Trobaren Gugakubó ajagut al camp de Kuchinashi tot gemegant i el portaren a casa. Sortosament salvà la vida, emperò, les ferides al maluc el deixaren esguerrat. - - - o0o

徒然草 - 86 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text. - - - -86- - - -

惟繼（これつぐ）中納言〔葛原親王の裔、高兼の子〕は、風月の才〔自然を詠ずる才、詠歌の才〕に富める人なり。一生精進〔美食せずひたすら佛道に邁進すること〕にて、讀經うちして、寺法師〔園城寺の僧の事〕の圓伊僧正〔藤伊平（＊ママ）の孫尊道の子、歌人〕と同宿して侍りけるに、文保〔花園帝の御代、文保元年四月二十五日燒失〕に三井寺やかれし時、坊主にあひて、「御坊をば寺法師とこそ申しつれど、寺はなければ今よりは法師とこそ申さめ。」といはれけり。いみじき秀句（しうく）〔言語上の洒落の意〕なりけり。 - - - El conseller del Centre Koretsugu (151) tenia un gran talent per a la composició de poesia xinesa. Havia dedicat sa vida a l’ascetisme i a la lectura constant dels textos religiosos. Convivia amb el bisbe En’i (152) al temple de Miidera, el qual es cremà a l’era Bunpô (153). Koretsugu digué al bisbe : - Sempre us he dit “el bonze del temple”, ara, emperò, que el temple ja no hi és, us diré “el bonze”. Un admirable joc de paraules. - - - - - - - - - 151 – (149 – 01) Taira no Koretsugu (平惟繼 ,1266 – 1343). Va ser nomenat conseller del Centre l’any 1330. - - - 152 – (149 – 06) En’i Sôjô (圓伊僧正). Poeta. No hi ha dades. - - - 153 – (149 – 08) Bunpô (文保) : període històric entre els anys 1317-1319. - - - o0o

徒然草 - 85 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -85- - - -

人の心すなほならねば、僞りなきにしもあらず、されど自ら正直の人などかなからむ。己すなほならねど、人の賢を見て羨むは世の常なり。いたりて愚かなる人は、たま＼／賢なる人を見てこれを憎む。「大きなる利を得むが爲に少しきの利を受けず、僞り飾りて名を立てむとす。」と謗る。おのれが心に違へるによりて、この嘲りをなすにて知りぬ。この人は下愚の性うつるべからず〔論語に「上智與2下愚1不レ移。」教育しても善に移す見込のない事〕、僞りて小利をも辭すべからず。假にも愚をまなぶべからず。狂人のまねとて大路を走らば、則ち狂人なり。惡人のまねとて人を殺さば、惡人なり。驥（き）〔千里を走る名馬、楊子法言に「晞レ驥之馬亦驥之乘也。」〕を學ぶは驥のたぐひ、舜を學ぶは舜の徒なり。僞りても賢をまなばむを賢といふべし。- - - Com el cor de l’home no és conformat no és aliè a l’engany. Així doncs, no és natural un home honest? Encara que un mateix no sigui honest és normal que envegi la virtut d’altri. Alguna vegada, aquell molt estúpid sentirà malvolença cap al virtuós i l’escarnirà : - Aquest vol tot el profit, no es conforma amb poc. Disfressa sa falsia per a haver fama. Son cor és tan diferent del de l’altre que només sap mofar-se’n. És de naturalesa tan estúpida que no canviarà gens (149). No refusarà ni el profit més petit, incapaç d’aprendre, ni per un instant, de la virtut de l’altre. Si vas pel carrer imitant un foll seràs un foll. Si mates una persona imitant un criminal seràs un criminal. El cavall que aprèn del cavall de curses esdevindrà cavall de curses. Aquell que aprèn de Shun (150) serà son company. Si encara que amb enganys un s’emmiralla en la virtut serà dit virtuós. - - - - - - - - - 149 – (148 – 08) Referència a les Analectes (論語 – en xinès Lu Yu i Rongo en japonès) de Confuci (孔夫子, 551 – 479 a.e.c.). - - - 150 – (148 – 13) Shun (舜), llegendari emperador xinès. La tradició oral situa la seva existència entre els anys 2294 i 2184 a.e.c. - - - o0o

徒然草 - 84 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -84- - - -

法顯（ほふげん）三藏〔支那晉代の高僧、三藏は經律論の三つに精通した僧の尊稱〕の天竺に渡りて、故郷の扇を見ては悲しび、病に臥しては漢〔單に支那の意〕の食を願ひ給ひける事を聞きて、「さばかりの人の、無下にこそ、心弱き氣色を、人の國〔外國〕にて見え給ひけれ。」と人のいひしに、弘融僧都、「優に情ありける三藏かな。」といひたりしこそ、法師の樣にもあらず、心にくく覺えしか。 - - - Quan Hokken Sanzô (147), que havia creuat la mar cap a l’Índia, veié un ventall de sa terra, emmalaltí de tristor i demanà que li portessin menjar xinès. - - - La gent digué : - Que vulgar que una persona com ell mostri davant de la gent d’un país estranger la feblesa de son cor! Emperò, l’abat Kôyû (148) digué : - - - - Quin bon cor el de Sanzô! - - - Un comentari bonhomiós inesperat d’un religiós. - - - - - - - - - 147 – (146 – 01) Monjo xinès que va anar a l’Índia l’any 399, tenia llavors seixanta anys. Va tornar a la Xina després d’una estada de tretze anys i va morir l’any 422. Va traduir molts textos budistes del sànscrit al xinès. - - - 148 – (146 – 06) Vegeu la nota no. 142. - - - o0o

徒然草 - 83 - - - Tsurezuregusa - - - Yoshida Kenkô (吉田 兼好, 1284-1350). - - - ESBOSSOS EN HORES DESVAGADES - - - La versió digital d'aquesta obra és diferent de la que he emprat a la meva traduccióper a la meva traducció. Això no obstant, les diferències no alteren la interpretació text.interpretació del text. - - - -83- - - -

竹林院入道左大臣殿〔西園寺公衡、實兼の子〕、太政大臣にあがり給はむに、何の滯りかおはせむなれども、「珍しげなし。一の上（かみ）〔左大臣〕にてやみなむ。」とて、出家し給ひにけり。洞院左大臣殿〔藤原實泰〕、この事を甘心し給ひて、相國（しゃうごく）〔太政大臣〕の望みおはせざりけり。亢龍（かうりょう）の悔い〔易の乾卦に「亢龍有レ悔」、亢龍は昇天した龍〕ありとかやいふ事侍るなり。滿ちては缺け、物盛りにしては衰ふ。萬の事さきの詰りたるは、破れに近き道なり。- - - No hi havia cap impediment perquè el seglar Chikurin, ministre de l’Esquerra (143), esdevingués primer ministre, emperò, ell digué : - - - - No m’aportaria res de nou. Ja m’està bé ésser ministre de l’Esquerra. - - - I després d’açò entrà en religió. - - - Tôin (144), ministre de l’Esquerra, ho trobà admirable i ja no desitjà esdevenir primer ministre. - - - Es diu (145) : - - - - El drac que és al cim se’n plany de la baixada. - - - - La lluna creix per a minvar. Allò que floreix es marceix (146) - - - - Quan totes les coses assoleixen el plener s’apropa l’estrall. - - - - - - - - - 143 – (145 – 01) Era Saionji Kinhira (西園寺公衡, 1264-1315). Va ser ministre de l’Esquerra l’any 1039 i el 1311 va entrar en religió. - - - 144 – (145 – 06) Era Fujiwara no Saneyasu (藤原實泰, 1269-1327). - - - 145 – (145 – 09) Referència al Yijing (易經) : el llibre dels canvis. - - - 146 – (145 – 10) Referència al Shǐjì (史記): Annals del gran historiador. Obra monumental sobre la història de la Xina de Sima Qian (司馬遷, 145 aec-85 a.e.c). - - - o0o