野ざらし紀行

芭蕉松尾
-1-

千里に旅立て路糧をつゝまず、三更月下無何入といひけん、むかしの人の杖にすがりて、貞享甲子秋八月、江上の破屋をいづる程、風の声そゞろさむげなり。
　野ざらしをこゝろに風のしむ身かな
　秋十とせ却て江戸を指ス古郷
関こえる日は、雨降て山みな雲にかくれけり。
　霧時雨不二を見ぬ日ぞおもしろき
何がしチリと云けるは、此たび道のたすけとなりて、万いたはり心をつくし侍る。常に莫逆のまじはり深く、朋友に信有哉此人。
　深川や芭蕉を不二にあづけゆく　チリ
不尽川のほとりをゆくに、三ばかりなる捨子のあはれげに泣あり。此川の早瀬にかけて、浮世の波をしのぐにたえず、露ばかりの命まつ間と捨置けん、小萩がも との秋の風、こよひやちるらん、あすやしほれんと、袂よりくひ物なげて通るに、
　猿を聞人捨子に秋の風いかに
いかにぞや、汝父に憎まれたるか、母にうとまれたるか、父は汝を憎むにあらじ、母は汝をうとむにあらじ、只これ天にして、汝が性のつたなきをなけ。
大井川をこえる日は、終日雨ふりければ、
　秋の日の雨江戸にゆび折ん大井川　チリ
　　　眼前（一本「馬上の吟」とあり。）
　道の辺の木槿は馬に喰れけり
廿日あまりの月のかすかに見えて、山の根際いとくらきに、馬上に鞭をたれて、数里いまだ鶏鳴ならず。杜牧が早行の残夢、小夜の中山に至て忽驚く。
　馬に寝て残夢月遠し茶の煙





CRÒNICA D'UNS OSSOS ESBLANQUEÏTS AL CAMP

Bashô Matsuo



Comencí el meu viatge de mil llegües, no em calien provisions, amb el bordó d'un home d'antany que diuen entra en èxtasi sota la lluna de la mitjanit. La tardor de la vuitena lluna, primer any de Jôkyô (1), deixí ma rònega estança a la vora del riu, bufava un vent vagament fred.

--Els ossos esblanqueïts en ment, el vent clivella ma còrpora.

--Deu tardors, emperò, de fet tinc Edo com ma casa pairal.

El jorn que creuí la barrera (2) plovia i totes les muntanyes eren celades pels núvols.

--Boirina i plugim, jorn sense veure el Fuji, n'és entretingut.



Una persona de nom Chiri (3) m'acompanyà aquesta vegada i m'oferí serveis de tota mena. D'amistat sempre ferma i devota. Un veritable amic.

--Deixo Fukugawa i l'arbre Bashô a la custòdia del Fuji. (Chiri)

Passí prop del riu Fuji i un infant abandonat d'uns tres anyets plorava amb desfici.
Incapaç d'endurar els embats del món efímer en aquest riu d'aigües rabents. Abandonat esperant una existència breu com la rosada, trèvol al vent de la tardor,
caurà al vespre? marcit al matí? Li deixí de mes mànigues un mos i diguí tot passant :

--Gent que escolteu els micos, què d'aquest nen abandonat, vent de tgardor. (4)

Què és això? Fores malvolgut pel pare, desatès per la mare? Ton pare no et tingué malvolença, la mare no et desatenguí. Això és obra del cel, i tu només pots plànyer ton infortuni.



El jorn que passàrem el riu Ôi plogué del matí al vespre,

--Pluja d'un jorn de tardor, a Edo són comptant amb els dits sobre el riu Ôi. (Chiri) (5).


Davant dels ulls (A cavall) (6)

--A la vora del camí un hibisc és devorat pel cavall.


La lluna minvant llueix boirosa, al peu de la muntanya és molt fosc, el fuet penja del cavall, i així hem fet molt de camí abans del cant del gall.

Somnolent com “Partença al matí” (7) de Du Mu despertí de sobte a l'arribar a Sayo no Nakayama.


--Dormint a cavall, restes de somni, lluna distant, fum de te.

- - - - - -

(1)Jôkyô (貞享) : any 1684.
(2) 関 (seki) es refereix aquí als burots de Hakone (箱根).
(3) Chiri (チリ) aquí apareix sempre en “katakana”. Es tracta de Chiri Naemura (千野苗村, 1648-1716) , deixeble de Bashô.
(4)El “haiku” (“hokku” en temps de Bashô) és un poema en disset síl.labes (5-7-5). En aquesta obra n'hi ha uns quants que en tenen més. Així doncs, els assenyalaré. Aquest en té 19 de síl·labes A partir d'ara : Haiku irregular...
(5)Haiku irregular de 20 síl·labes.
(6)Altres versions del text porten 馬上の吟 (Poema a cavall) en lloc de 眼前.
(7)Aquí es fa referència a un poema del poeta xinès Du Mu (杜牧, 803-852), Toboku en japonès.


o0o o0o

NTCJ 34

姨捨
Obasute

La tieta abandonada

Autor : Obra atribuïda a Zeami Motokiyo (世阿弥 元清, 1363-1443).

Argument : Un home de la capital arriba a Shinano a mitjans de la tardor i troba una dona que li explica la història de la muntanya d'Obasute que tracta de la tieta abandonada allà pel seu nebot que ella havia criat com si fos fill seu al quedar-se el nadó orfe. Al casar-se el noi i a l'envellir la tieta l'esposa del nebot vol desfer-se d'ella i després de molt insistir l'home decideix portar-la a Sarashina i allà en una muntanya l'abandona.
Ella li recita un poema que va escriure el nebot un cop tornat a casa, versos que apareixen en altre textos clàssics. Després tot és un reguitzell de referències a sutres budistes.



Nota : Fa ja uns quants anys va tenir molt ressò a occident la publicació de l'obra de Fukazawa Shichirô (深沢 七郎, 1914-1987) que tracta aquest tema: “Estudi a propòsit de les cançons de Narayama” de l'any 1956, més coneguda amb el nom de “La balada de Narayama” (楢山節考), tot i que la seva màxima popularitat a casa nostra ve de pel·lícula “La balada de Narayama” del director japonès Imamura Shôhei de l'any 1983, i que va guanyar la Palma d'Or del festival de Cannes. No és aquesta la primera versió cinematogràfica de Narayama, hi ha la de l'any 1958 del director Kinoshita Keisuke.


Referències:

El text està basat en la narració no. l56 del “Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato, el qual esmenta el “Konjaku Monogatari shû” (今昔物語集) com el seu predecessor literari.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.

Degut a la seva importància dramàtica poso tot el text en original, amb la traducció del poema, que és el cor de l'obra :

【百五十六】

信濃国さらしなといふ所に男すみけりわかきときにおやはしにけれはをはなんおやのことくにわかくよりあひそひてあるにこのめの心いと心うきことおほくてこのしうとめのおいかゝまりてゐたるをつねにゝくみつゝ男にもこのをはのみ心のさかなくあしきことをいひきかせけれはむかしのことくにもあらすをろかなることおほくこのをはのためになりゆきけりこのをはいといたうおいてふたへにてゐたりこれを猶このよめところせかりていまゝてしなぬことゝおもひてよからぬことをいひつゝもていましてふかき山にすてたふひよとのみせめけれはせめられわひてさしてんとおもふなり月のいとあかき夜をうなともいさたまへ寺にたうときわさすなるみせ奉らんといひけれはかきりなくよろこひておはれにけりたかき山のふもとにすみけれはその山にはる／＼といりてたかき山の峯のおりくへくもあらぬにをきてにけてきぬやゝといへといらへもせてにけて家にきておもひをるにいひはらたてけるおりにはらたちてかくしつれと年比おやのことやしなひつゝあひそひにけれはいとかなしくおほえけりこの山のかひより月もいとかきりなくあかくていてたるをなかめて夜ひとよいもねられすかなしくおほえけれはかくよみたりける

我心なくさめかねつさらしなやをはすて山にてる月をみて

No puc consolar el meu cor, ah, Sarashina, la lluna brillant al cim on vaig abandonar la tieta.



“Konjaku Monogatari shû” : 今昔物語集.
Obra coneguda generalment com a “Konjaku Monogatari”, però el seu nom és el de l'encapçalament i significa : Antologia de històries passades. Té més de mil contes o històries i va ser escrita cap a finals de l'època Heian (794-1185). L'obra original comprèn 31 volums dels quals només n'hi ha 28 actualment. Els contes procedeixen tan del Japó com de l'Índia i de la Xina.
Tota la darrera part de l'obra és pràcticament una invocació al “Kammuryôjukyô” (観無量寿経) : Sutra de la Meditació sobre Buda.


"Fûgawakashû” (風雅和歌集) : Col.lecció de l'Elegància”, completada personalment per l'emperador Hanazono entre 1344 i 1346, ei ll mateix també en va escriure els tradicionals prefacis en japonès i xinès.
Té 20 llibres i 2210 poemes.
Considerada la darrera de les grans antologies poètiques de la cort imperial”.


“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳.) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai (hi ha referències que daten la seva publicació cap al 1115).
Obra de Minamoto no Shunrai, també Minamoto Toshiyori (源俊頼, 1055/57 – 1029). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.


“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga). Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).
“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.


“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).


“Senzaiwakashû” (千載和歌集) : Antologia dels 1000 anys de la poesia japonesa.
Recull de finals de l´època Heian encarregada per l´emperador Goshirakawa l´any 1183, però hi ha evidència que el recopilador Fujiwara no Shunzei ja l´havia encetada entre el 1171 i 1175. La guerra va endarrerir la seva presentació oficial que va tenir lloc entre 1187 i 1188.
El Kokinshû n´és la font principal. Té 20 llibres i 1278 poemes.


“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).


“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol 28 : Nowaki (野分) : La ventada.


“Shin'yō Wakashū (新葉和歌集) : Antologia de noves fulles de la poesia japonesa.Obra compilada cap a l'any 1381 per Munenaga Shinnô (宗良 親王, 1311-1385 ?). Consta de 20 parts i uns 1420 poemes.


“Shinchokusenwakashû” (新勅撰和歌集): “La nova antologia imperial de la poesia japonesa”. Recull de principis de l´era Kamakura (1185-1382). Encarregada per l´emperador Gohorikawa (後堀河, va regnar entre 1222-1232) l´any 1232 i completada el 1235. També Fujiwara no Teika (藤原定家, 1162-1241) va ser-ne el recopilador. Com tantes col.leccions anteriors també està basada en el Kokinshû. Té els seus 20 llibres “reglamentaris” i 1374 poemes.


“Tsukubashû” (菟玖波集). Obra compilada per Nijô Yoshimoto (二条 良基, 1329-1388) entre els anys 1356-1357.Va ser el primer recull formal de vers lligat.
“Yakumo Mishô” (八雲御抄) : El Tractat Yakumo de sa majestat, o El Llibre dels Vuit Núvols.
Autor : Juntoku In / L´ex-emperador Juntoku (順徳院, 1197-1242) . Va regnar del 1210 al 1221.
Llibre sobre les opinions i punts de vista sobre la pràctica poètica del seu temps.
Va tenir problemes polítics amb seu pare i va ser exiliat a Sado, una estada que va durar vint anys. Va seguir les inclinacions poètiques de la família des de molt jove i ja era un bon poeta als catorze anys. A partir del 1215 va participar en nombrosos concursos. Degut al seu exili a Sado també és conegut amb el nom de Sado no In (佐渡院). La seva obra poètica està recollida en moltes antologies.
Va escriure també un tractat sobre la reialesa i els costums de la cort, el “Kimpishô” (禁秘抄抄) : Tractat molt secret.


“Ôjôyôshû (往生要集) : Els punts essencials de la salvació”.
Autor: Genshin ((源信 , 942-1017), també conegut com a Eshin Sozu. Va ser un dels erudits més influents de l'escola Tendai (secta budista).
Segons el text, 往生要集 és la clau per evitar els turments de l'infern tot entonant la formula “nembutsu”, i apel.lant al poder salvador de Buda.

o0o

NTCJ 33


桧垣
Higaki

La tanca de xiprer

Autor : El Sarugaku Dangi (申楽談儀 - Les reflexions de Zeami sobre el NÔ, 1430), compilació feta pel seu fill Motoyoshi (下吉 ), ens diu que 桧垣 の女 és obra de世子作 (Zeami - 世阿弥). Aquest és el nom antic del text : La dona de la tanca de xiprer.
Argument : Un monjo veu al lloc on viu una anciana que cada dia va cap a al riu amb un cubell a agafar aigua. Estranyat pregunta qui és i li expliquen que aquella dona havia estat una gran ballarina i que quan va envellir va instal.lar-se allà. Un dia el monjo se li acosta i li pregunta sobre la seva vida. Ella li parla del seu temps com a ballarina i tot que ara és vella i malalta havia estat una bellesa, i que vivia en un lloc envoltat per un tanca de xiprer, ara, però, viu en una cabana aïllada de tothom. Li explica que quan Fujiwara no Okinori (藤原興範, ¿-?) va passar per aquella contrada i li va demanar aigua, ella li va donar i va compondre un poema per a ell. Parla dels seus pecats i demana al monjo que pregui per la salvació de la seva ànima.

L'obra és un plany sobre la bellesa que inevitablement esdevindrà vellesa i l'enyorament del temps passat


Referències :

“Renri Hishô” (連理秘抄) : Secrets de la composició de “renga” (versos lligats).
Obra de Nijô Yoshimoto (二条 良基, 1320-1388) de l'any 1349.


“Hakushi Monshû” (白氏文集) : L'antologia de Haku.
Es tracta dels poemes de Haku Kyoi (白居易, 772-846), també conegut com a Haku Rakuten (白楽天).
És més conegut com a Po Chü-i, en l'antiga transcripció fonètica xinesa, i Bai Juyi en l'actual.
Va ser el poeta preferit de la societat Heian.


“Yamato Monogatari” (大和物語) : Històries del Yamato.
Tant la data com l'autoria són incertes, tot i que s'esmenten Ariwara no Shigeharu ( 在原の滋春, ¿-?) i l'emperador Kazan (花山天皇, 968-1008) com a possibles responsables, i inclús podria ser d'una dama de la cort, també s'especula que podria haver estat enllestida cap a l'any 951.
Té uns 170 capítols plens de narracions curtes i poesia.
Poso la referència completa del Yamato Monogatari perquè s'esmenta el poema que és la base dramàtica del Nô, exactament el capítol no. 126 :

百二十六
つくしに有けるひかきのこといひけるはいとらうありおかしくてよをへけるものになんありける年月かくてありわたりけるをす みともかさはきにあひて家もやけほろひものゝくもみなとられはてゝいといみしうなりにけりかゝりともしらて墅大弐うてのつかひにくたり給てそれか家のあり しわたりをたつねてひかきのこといひけん人にいかてあはんいつくにかすむらんとのたまへはこのわたりになんすみはへりしなとともなる人もいひけりあはれ かゝるさはきにいかに成にけんたつねてしかなとのたまひけるほとにかしらしろきをうなの水くめるなんまへよりあやしきやうなるいへに入けるある人ありてこ れなんひかきのこといひけりいみしうあはれかり給てよはすれとはちてこてかくなんいへりける

むは玉の我黒髪はしら川のみつわくむまて成にける哉

Negres eren els meus cabells, són ara com el riu Blanc, i envellida vinc a traginar aigua.


“Fukurozôshi” (袋草紙) : El llibre embolcallat o Pàgines plegades).
Tractat poètic obra de Fujiwara no Kiyosuke no Ason (藤原清輔朝臣, 1104-1177).
Poeta molt culte i alhora mediocre que es va embolicar en les nombroses controvèrsies literàries del seu temps. Va ser molt conservador respecte a la poesia més clàssica anterior al seu temps.
Té també un altre tractat poètic: Ôgisho (奥儀抄) : Notes sobre la profunditat poètica.


“Honchô Monzui” (本朝文粋) : Peces escollides per poetes japonesos.
Obra de Fujiwara no Akihira (Meigô) (藤原明衡, 989-1066) escrita entre els anys 1058-1064.
Inclou composicions de poesia i prosa en llengua xinesa escrites entre els anys 810-1015 per autors de l'època Heian.


“Heike Monogatari” (平家物語) :

llibre X (卷第十) : El missatge a Yashima de l'exemperador (八島院宣).
I el llibre XIII (灌頂) : L'emperadriu entra en religió (女院出家).
“Wakanrôeishû” (和漢朗詠集) : Recull de poesia japonesa i xinesa per a cantar. Compilador : Fujiwara no Kinto　(藤原公任, 966-1041)
Consta d'uns 588 fragments de 漢詩 (kanshi ), composició, en japonès, de poesia xinesa, i uns 216 和歌 (waka), poesia japonesa).



“Kokinwakashû” (古今和歌集) : Antologia de poemes japonesos antics i nous.
Editada a principis del segle X. Encarregada per l´emperador Shirakawa i recopilada per Minamoto no Toshiyori (Shunrai).
El seu prefaci és molt famós: la llavor de la poesia japonesa és el cor dels homes. Està considerada el model de la poesia clàssica.
Consta de 1111 poemes (en les edicions més divulgades) i de 20 llibres, cadascun amb un títol basat en els tòpics poètics convencionals (les estacions de l´any,
l´amor, separació de les persones estimades, dol, etc.).
Entre altres poemes n'hi ha un de famós de l'Ono no Komachi (小野小町, aprox. 825-900), el no. 938 :

文屋のやすひでみかはのぞうになりて、あがた見に はえいでたたじやといひやれりける返事によめる
Compost en resposta al missatge de Fun'ya no Yasuhide quan nomenat secretari del govern de Mikawa li va preguntar “Per què no vens i dones un cop d'ull al lloc on m'estic?”

わびぬれば身をうき草のねをたえてさそふ水あらばいなむとぞ思ふ

En el meu desconsol extirparia l'arrel del dolor del destí humà, i si hi hagués aigua que em cridés m'hi deixaria emportar.....


Nota : Hi ha una llegenda que explica que l'autora va prometre a Fukakusa no Shosho que si la visitava durant cent nits seguides ella esdevindria la seva amant. L'home ho va fer durant noranta nou nits, però no va poder la nit que feia el centenar. Desesperat. va caure malalt i va morir de pena. Diuen que quan ella ho va saber ho va sentir molt.
La seva activitat literària es va desenvolupar entre el 833 i el 857. És impossible destriar el personatge històric de la dona que la llegenda descriu com apassionada i una bellesa, i al final de la seva vida com una fetillera. La seva poesia justifica en certa manera aquesta fama i n’és l´exemple més evident de la seva passió. La seva col.lecció personal és d´uns 110 poemes, però la seva intensitat els fa més remarcables que no pas la seva quantitat.
Els caràcters del seu nom,小野, han passat a ser sinònim de "bellesa" al Japó. El famós “tren-bala” (秋田新幹線, Akita Shinkansen) que fa el recorregut per Honshû, la principal illa del Japó, porta el seu nom.


“Shûiwakashû” (拾遺和歌集): Tria de poemes japonesos.
Recull imperial de la meitat de l´època Heian. Encarregada per l´emperador Kazan, però no hi ha dades exactes sobre la seva recopilació. Sembla que Kazan hi va posar molt d´interès però va ser Fujiwara no Kintô qui va aplegar els versos.
Les dates aproximades són : 1005-1011.
El Kokinshû és altre cop present, també els 20 llibres corresponents i té 1351 poemes.


“Gosenwakashû” (後撰和歌集) : Antologia de seleccions posteriors de poesia japonesa.
Comprèn 1426 poemes i la seva data de composició és de la primera part de l´era Heian.
El seu promotor va ser l´emperador Murakami (村上天皇regnat : 929-967) i els recopiladors Ônakatomi no Yoshinobu, Kiyowara no Motosuke, Minamoto no Shitagô, Ki no Tokibumi i Sakanoe no Mochiki, cinc erudits que, de fet, es van basar en el Kokinshû.
Potser el seu màxim interès rau en les extenses notes fetes per ells.


“Genji Monogatari”(源氏物語), capítol no. 39 : 夕霧 (Yûgiri) – Boirina del vespre.


“Shunrai no Zuinô” ( 俊頼随脳.) : Fonaments bàsics de poesia de Shunrai (hi ha referències que daten la seva publicació cap al 1115).
Obra de Minamoto no Shunrai, també Minamoto Toshiyori (源俊頼, 1055/57 – 1029). 俊頼 també es llegeix “Shunrai”, i amb aquest nom figura en molts documents. Poeta, crític i recopilador oficial. Va ser un personatge molt innovador amb fama d´excèntric, i segurament això va fer que no tingués càrrecs oficials importants en la societat del seu temps.

“Shûchûshô” (袖中抄), generalment traduït com : Notes personals. De fet, una altra traducció seria, d'acord amb l'etimologia dels caràcters : Notes de la màniga).
Obra de Kenshô (顕昭, 1128-1210).