24 de novembre del 2012


雨月物語 15
Ugetsu Monogatari

上田 秋成
Ueda Akinari (1734-1809)



浅茅が宿

下総の国葛飾郡真間の郷に。勝四郎といふ男ありけり。祖父より舊しくこゝに住。田畠あまた主づきて家豊に暮らしけるが。生長て物にかゝはらぬ性よ り。農作をうたてき物に厭ひけるまゝに。はた家貧しくなりにけり。さるほどに親族おほくにも疎じられけるを。朽をしきことに思ひしみて。いかにもして家を 興しなんものをと左右にはかりける。其此雀部の曽次といふ人。足利染の絹を交易するために。年々京よりくたりけるが。此郷に氏族のありけるを屡來訪らひし かば。かねてより親しかりけるまゝに。商人となりて京にまうのぼらんことを頼みしに。雀部いとやすく肯がひて。いつの此はまかるべしと聞えける。他がたの もしきをよろこびて。残る田をも販つくして金に代。絹素あまた買積て。京にゆく日をもよほしける。勝四郎が妻宮木なるものは。人の目とむるばかりの容に。 心ばへも愚ならずありけり。此度勝四郎が商物買て京にゆくといふをうたてきことに思ひ。言をつくして諫むれども。常の心のはやりたるにせんかたなく。梓弓 末のたづきの心ぼそきにも。かひ/\しく調らへて。其夜はさりがたき別れをかたり。かくてはたのみなき女心の。野にも山にも惑ふはかり。物うきかぎりに侍 り。朝に夕べにわすれ給はで。速く帰り給へ。命だにとは思ふものゝ。明をたのまれぬ世のことわりは。武き御心にもあはれみ給へといふに。いかで浮木の乗つ もしらぬ國に長居せん。葛のうら葉のかへるは此秋なるべし。心づよく待給へといひなぐさめて。夜も明ぬるに。鳥が啼東を立出て京の方へ急ぎけり。


LA CASA DEL CANYAR

A la província de Shimôsa, districte de Katsuhika, al poble de Maya, hi havia un home dit Katsushirô. Des del temps de ses besavis sa família hi vivia en prosperitat, amos de molts camps i arrossars. A ell, emperò, de caràcter indolent, no li agradava gens treballar la terra i el mas s'havia arruïnat. Per tant, molts de ses parents s'hi havien desentès; allò l'havia vexat i cercà arreu els mitjans per refer la fortuna de la família.
En aquell temps, un tal Sasabe no Sôji venia cada any de la capital per a mercadejar sedes tintades d'Ashikaga (103), i com hi tenia parents els visitava sovint. Katsushirô sempre hi havia estat en bona relació i li demanà si ell podria fer-se marxant i acompanyar-lo a la capital. Sasabe s'hi mostrà immediatament d'acord i digué :

- Podem sortir quan vulguis.

Katsuhirô fou cofoi de poder comptar amb ell. Vengué les terres que encara li restaven, invertí els diners en una gran quantitat de teixits de seda i féu l'aparell pel jorn d'anar a la capital.
La muller de Katsuhirô, Miyagi, era d'una bellesa que atreia les mirades de tothom, de ferma disposició i gens talossa. Aquesta vegada s'amoïnà per la compra de les sedes i per l'anada a la capital de que li havia parlat Katsuhirô, emperò, ja podia queixar-se, no hi havia res a fer davant de son empenta habitual, i tot i son neguit per llur futur fidelment féu els aparells de viatge. Aquell vespre mentre parlaven de llur penosa separació ella digué :

- Així doncs, mon cor de dona desemparada ha de vagarejar per camps i muntanyes (104), la pitjor de les dolences. No m'oblideu ni matí ni vespre i torneu aviat! Pensem en el que ens resta de vida (105), la incertesa del demà és en la naturalesa del món. Que el vostre cor coratjós sigui també compassiu!

- Per què, a la deriva com una fusta surant a l'aigua per contrades ignotes, m'hauria d'atardar (106) ? Quan les fulles es revinguin a la tardor seré de retorn. Tingueu fermesa i espereu-me!

Digué Katsushirô per a consolar-la.

A trenc d'alba partí cap a Azuma on canta el gall i s'apressà cap a la capital.

- - - - - -

103 – Referència al Tsurezuregusa (徒然草) de Kenkô Yoshida (吉田 兼好, 1283-1352, dates aprox.), capítol no. 216 : ....年毎に給はる足利の染物......
104 – Referència al poema no. 947, llibre 18, del Kokinwakashû (古今和歌集) :
いづこにか世をばいとはむ心こそのにも山にもまどふべらなれ
105 - Referència al poema no.387, llibre 8, del Kokinwakashû (古今和歌集) :
いのちだに心にかなふ物ならばなにか別のかなしからまし
106 – Referència al Genji Monogatari (源氏物語), llibre 18 : Matsukaze (松風)..



o0o